Dijous s'estrenava el Festival de Músiques Tradicionals de Rufisque. Era un dia important perquè hi hauria autoritats i perquè era també la prova de foc. Havíem d'anar a provar al matí, però tenint en compte que l'equip de so amb els corresponents tècnics els vam veure arribar potser 5 hores tard el dia abans, era prou clar de creure que al matí de l'endemà allò no estava a punt per anar a provar. Ep! Però ja ens trucarien per anar-hi... Finalment vam dir d'anar-hi, ja farts d'estar tocant a l'hotel entrant en períodes cíclics acalorats al pati de l'hostal. Vam anar cap allà i vam gaudir de veure com es treballa, que sempre és més maco que treballar... Vam arribar que encara hi havia ombra en alguns punts del camp de volei que es tornaria el lloc de concerts. Des d'aquest punt ombrejat vam veure coses curioses com un home que s'enfilava en una torre de fanal amb un djembé a la mà... Doncs, sí, sí, mica en mica en va anar pujant i van deixar dues torres plenes de djembés. A mi se'm va acudir preguntar si era per decorar, i efectivament tenia aquesta funció.
En una altra banda van muntar una mena de tendal que després ens va ser molt útil. Li van posar una gespa artifical a sota i uns mocadors de colors al sostre. Era la caseta de les autoritats.
Esperant, esperant... Va venir la Fatou que ja l'havíem conegut el dia anterior. Ella també és de l'organització i a més a més és la bibliotecària del centre cultural a on es troba també el camp de volei a on tocàvem. El centre cultural és patrocinat per la cosa que més contamina a Rufisque: La Cimentera. Un monstre que es troba resseguint la costa cap al sud. La Fatou ens va convidar a ensenyar-nos la biblioteca. I què bé! S'hi estava fresquet i era molt acollidora. Ens va ensenyar tots els llibres que tenien i ens vam passar molta estona mirant llibres de cuina senegalesa on ella ens explicava què era què. En general era en francès i molta part era bliblioteca cedida des de França. Tot i així hi havia una part de literatura africana francesa i una encara més petita part de llibres en wolof. A la biblioteca hi havia gent de diverses edats, també hi havia estudiants amb les seves bates de color blau cel.
Vam tornar al forn exterior i vam tenir l'entreteniment de mirar al cel tot d'ocellots. L'Àngel, que havia pogut assistir en un assaig abans no arribéssim els altres, ja havia vist caure del bec d'un ocell d'aquests un peix a sobre un músic. Vam desitjar que això no ens passés tot provant perquè amb el sol que feia hauríem resultat un bon acompanyament per un plat de peix torrat.
Finalment vam poder començar a provar, justament quan queia més sol i teníem més gana! Va començar en Marc Egea, i tot seguit ho va fer Guirigall, que anaven pujant un per un. Òbviament encara faltaven en Pep i la Clara que havien d'arribar al moment jut del concert, igual que el nostre estimat acordionista. Quan ens va tocar provar a Trilla... Va i l'Àngel era chez le coiffeur que li feien trenetes. Total que ja veieu a la pobra Anaís representant a Trilla amb un mocador al cap i unes ulleres de sol al mig d'un escenari que semblava que havia de cremar-se en qualsevol moment. Per sort va arribar l'Àngel prou ràpid amb mig cap ple de trenes. La resta, desmaiats, vam anar a dinar al nostre antre de Rufisque... Com es deia, Àngel? De fet, era molt bo i també prou, per no dir molt, picant. Allà a on havíem sopat el dia anterior. Aquest dia vam passar calor de debò, i és que realment les temperatures havíen pujat. Fins i tot els locals deien que feia calor!
