dimecres, 17 de juny del 2009

Des de Rufisque

Ahir ja vam arribar-ne 4 més. El viatge va ser llarg i pesat. Ens va venir a buscar la organitzacio del festival. Fa molta calor, segons com, a l'ombra i arran de mar hi ha brisa i es passa millor. Hem anat a una escola a on els hi hem explicat perque haviem vingut. Hem visitat Touba.... arran de mar. Concretarem noms, ara no tenim temps, o potser si, no sabem quan ens venen a buscar per visitar el llac rosa. A l'Angel li estan construint un cajon, en Roberto i ell ja han parlat qmb tecnics. Farem concerts a Rufisque i a Dakar a partir de dema. Hi ha molts cartells i moviment... Estem tocant tots a l'allotjament. Tot és molt especial, bonic, incert, quiet pero amb constant moviment com la masurca que ara toca en Marc del Pino mentre el sol comenca a baixar i aviat sortiran els mosquits.

4 comentaris:

  1. Des de Catalunya us enviem un munt d'abraçades i somriures!
    Disfruteu molt i molt, toqueu a ritme de masurques, xotis, cercles tant com pogueu!

    Un petó molt fort!
    Mireia Gallo (acordionista en procès de formació)

    ResponElimina
  2. I una violinarie també en procés us envia més del mateix! Ens encanta poder fer el seguiment del vostre viatge a través d'aquest blog.

    Molts petons desde BCN!!

    A gaudir moltíssim d'aquesta gran experiència.

    CrisPi.

    ResponElimina
  3. Ànims!!! Com va anar el viatje, Anaís?? Ja m'ho explicaràs!!
    Ei, pels que estem aprenent català... poseu accents als textos, please!! que me lio!!
    Molts petons!!

    Izar

    ResponElimina
  4. Molt petons per a tots i totes. Heu de fer-los ballar moltíssim que en aquelles terres ho fan molt bé.
    Ens ballem!! Que gaudiu molt de les terres africanes.

    Nani

    ResponElimina